Llegir està de moda
La població lectora de més de 14 anys representa un 70% a Espanya
La majoria de persones que llegeixen ho fan per gust, és a dir, durant el seu temps lliure i de forma voluntària. També hi ha aquells que ho fan per obligació o necessitat, amb motiu del seu treball, estudis o qualsevol altra ocupació. Però, que passa amb aquells que no llegeixen res en absolut? Què els tira cap enrere?
Segons l’informe anual del gremi d’editors d’Espanya, la principal causa de la no lectura és la falta de temps. Un 46,8% de la població que no llegeix ha assegurat que el motiu pel qual no ho fa o amb molt poca freqüència és el fet de portar una vida massa ocupada. Un 27%, en canvi, prefereix dedicar-se directament a altres ocupacions i un 28,3% sent una gran falta d’interès. La carència de temps acostuma a tenir lloc en dones, població adulta o estudiants universitaris i la preferència per altres aficions es relaciona directament amb els homes o persones joves. Finalment, el desinterès té origen a perfils joves i usualment poc formats.
Encara aquests informes de caràcter pessimista, la lectura a Espanya no ha fet més que augmentar entre els ciutadans i ciutadanes. Les llibreries i biblioteques s’estableixen com a espais de confiança per a la compra de llibres no textuals i cada cop reben millors valoracions dels usuaris amb grans puntuacions en àmbits com l’assistència.
Un 70% de la població espanyola major de 14 anys es proclama lectora i els principals motius que els porten a fer-ho són l’oci en un 65% i els estudis en un 25%. Dintre d’aquests percentatges tan sols la meitat d’ells optaran a convertir-se en consumidors freqüents, mantenint lectures consecutives dintre d’un marge mínim d’un trimestre.
L’estudi del gremi també constata que factors com l’edat, el sexe o el nivell educatiu poden contribuir a determinar la freqüència de lectura en els usuaris. Els joves de 14 a 25 anys acostumen a llegir més que les persones pertinents a la franja de 25 a 65 anys. Encara aquesta separació, aquells d’edat més avançada han incrementat el consum de llibres en un 10,6% respecte al 2017, mentre que els joves només se li han sumat al voltant d’un 5%.
Els estudiants universitaris es troben més amunt als percentatges que aquells perfils amb estudis secundaris i aquests al seu torn se situen per sobre dels primaris, formulant així un rànquing en base a l’educació rebuda.
La compra de llibres infantils no es queda enrere, els hàbits de lectura entre els més petits es consoliden en unes tres hores setmanals als infants de 6 a 9 anys i en unes dues i mitja en el cas dels menors de 6 anys.
La bretxa de lectura entre homes i dones es manté estable a través del temps. Un 71% de dones lectores enfronta un 59% d’homes lectors. Aquestes xifres suposen un increment del 6,8% en el cas femení i un 4,6% en el masculí respecte l’any 2017.
La tendència a l’audiollibre creix més i més, arribant a un 7,9% de la població i tenint una presència més elevada en els menors de 45 anys. Les compres de llibres digitals també van a l’alça i es mostren en formats e-reader, ordinador, tauleta o mòbil.
L’obtenció d’aquestes noves modes és diversa. Un 35% de les persones que han estat entrevistades assegura que paga per descarregar els seus llibres i materials en línia. Més del 65% admeten obertament que alguna vegada els han obtingut conscientment de manera il·legal: “Sé distingir perfectament les pàgines per descarregar llibres de manera il·legal”. Una minoria admet no saber del tot l’origen de les seves lectures en línia i reconeixen que els costa diferenciar entre aquelles plataformes legals i les que no ho són: “A vegades tinc dubtes de si la descàrrega és legal o il·legal”.