La lectura continua creixent a Espanya
Encara hi ha esperances a Espanya amb la lectura. En un moment en què predomina la immediatesa i la poca paciència, cada cop hi ha més persones que llegeixen llibres de manera habitual.
Les dades més recents mostren una societat que manté ben viu l’interès en la literatura i que a més busca temps per a dedicar-li. Segons les últimes enquestes del Ministeri de Cultura, per primer cop, el percentatge de la població que llegeix llibres al temps lliure supera el 65% (65,5% en 2025). A més, es desmenteix el mite sobre que els joves no llegeixen: més del 75% de la població entre 14 i 24 anys llegeix llibres en el seu temps lliure. També s’ha generat un canvi en els infants, en què continua sent majoritària i fins i tot augmenta: un 78% (76% en 2023). El 82,5% dels nens i nenes entre sis i nou anys llegeixen en el seu temps lliure.
Un altre punt positiu per la tala d’arbres és que s’incrementa el format digital després d’uns anys d’estacament i puja fins a gairebé un 32% de la població. També creix el format d’audiollibres, amb gairebé un 7,9% entre la població de 14 a 45 anys. Aquesta dada es relaciona directament amb la falta de temps, que és la raó principal d’aquell percentatge que no llegeix llibres amb més freqüència.
Fa uns dies es va fer pública la notícia que Tipos Infames, una llibreria a Madrid, havia de tancar a causa de la gentrificació. Va ser premiada amb el guardó Llibreria Cultural l’any 2021 i era considerada un focus de cultura a la capital. Malgrat aquest trist succés, les dades confirmen que la llibreria tradicional encara es manté com el canal de compra habitual de llibres. Li segueix internet i les cadenes de llibreries.
En aquest context, les llibreries independents s’han convertit en autèntics laboratoris d’innovació social. Davant la pressió de la gentrificació i l’augment dels lloguers, especialment en zones cèntriques i turístiques de ciutats com ara Madrid o Barcelona, han sorgit iniciatives col·lectives que aposten per models més sostenibles.
Algunes llibreries han optat per fórmules cooperatives que permeten garantir la continuïtat del projecte més enllà de la lògica estrictament comercial. Un exemple real és el de La Ciutat Invisible, al barri de Sants. S’organitzen clubs de lectura i presentacions de llibres, que permeten als seus usuaris conèixer un ampli ventall de catàleg literari. Un altre exemple és el de la Carbonera al barri del Poble Sec. També organitzen clubs de lectura, presentacions i vermuts literaris. Cal no oblidar el format de compravenda de llibres a la cadena Re-Read. A partir d’aquesta proposta es pot donar una segona, tercera i fins i tot quarta vida als llibres.
Aquestes dades demostren que la lectura està en auge i que les llibreries no són només punts de venda, sinó espais culturals amb capacitat de produir un fort impacte social. En un context en què la gentrificació amenaça el comerç local, sorgeixen llibreries amb nous enfocaments per a sobreviure. S’hi presenten llibres, s’organitzen clubs de lectura, debats i activitats educatives que contribueixen a la cohesió del barri i al pensament crític. En molts casos, els lectors són els que es mobilitzen quan un projecte es troba en risc, generant una resposta col·lectiva que reforça el sentiment de pertinença.