Del mite al logos:”Un viking no existeix”
Laia San José, alias The Valkyrie’s Vigil, presenta “La huella vikinga”
L’hora de trobada era dos quarts de vuit del vespre, però a un quart ja poques cadires quedaven lliures. Un públic fugitiu del fred del carrer omplia abans d’hora la sala Fontova de Calonge, seu de la primera tertúlia històrica de l’any. “Primer de tot, agrair a la Laia que ve de Madrid ‘ s’ha atrevit a venir en tren fins aquí…”. L’arribada dels amfitrions provoca rialles. La Laia San José Beltrán, historiadora, autora de “La huella vikinga” i divulgadora a les xx ss amb el perfil The Valkyrie’s Vigil, es familiaritza amb l’auditori i somriu còmplice a en Jordi Vilar, organitzador i interlocutor de la sessió sobre l’impacte dels vikings en la cultura popular.
Astèrix i Obèlix, Vicky el viking, The Last Kingdom, entrenaments, videojocs… Els dos historiadors fan un repàs de tots els productes que coneixem d’una febre vikinga que sembla que mai s’acaba. “Laia, què és un viking?”, pregunta Vilar. “Un viking no existeix”, “No es neix, es fa”, explica San José parafrasejant a Simone de Beauvoir, “Fer el viking era un ofici”.
L’experta també desmunta el mite del gènere: “Les dones participaven en les expedicions de moltes maneres”. Evidències com la tomba de Birka o la Saga de los salmones ho demostren. “Si els homes eren els únics que marxaven, com es reproduïen? Per espores?”, el públic riu davant la pregunta retòrica.
La historiadora revela que els símbols del Bluetooth i de les SS nazis estan compostos per runes vikingues. Això porta els professionals a reflexionar sobre l’apropiació del passat nòrdic duta a terme pels estatunidencs i els alemanys per legitimar el racisme. D. Trump no dubta a mencionar els “lligams històrics” en l’intent d’annexionar-se Groenlàndia, recorda San José.
“La paraula viking és com un calaix de sastre”, conclou la historiadora. D’aquí surt l’assaig “La huella vikinga”, un llibre que pretén aclarir els mites al voltant de l’Era vikinga. “Jo volia fer un llibre per tothom”, afirmava la divulgadora, que minuts més tard es trobava signant llibres a futurs lectors de totes les edats, posant punt final a la tertúlia que començant abans d’hora, acabava exitosament tard.
Adriana Bulian